Del 6 d’octubre al 20 de novembre, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del vidre, l’ACAV, amb la col·laboració del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), presenta l’exposició “El vidre, un viatger en el temps”, una selecció de peces contemporànies que posa en valor la riquesa i la versatilitat d’aquest ofici artesà. La inauguració tindrà lloc el dijous dia 6 d’octubre, a les 18.30, al centre Artesania Catalunya (C/ Banys nous nº 11, Barcelona).
Participen en la mostra:
Susana Aparicio, Daniel Orquín i Bianca Rebagliati (40 plumas), Agustina Ros, Cristine Baena, Esperanza Pascual, Juan López, Marta de Paz, Montserrat Duran Muntadas, Núria Torrente, Pilar Aldana-Méndez, Pròsper Riba, Joaquim Falcó i Txell Tembleque, Tiziana Chiara, Marta Masgoret, Andrés Belloví i Patrícia Naranjo (Agapurni).
EL VIDRE, UN VIATGER EN EL TEMPS
El vidre porta acompanyant la nostra vida quotidiana des de l’antiguitat. Ha estat considerat un material noble, i en determinades èpoques, quasi un producte de l’alquímia. Avui en dia està present en infinitat d’àmbits i té tota mena d’aplicacions. Gràcies a la seva naturalesa, resistent i fràgil a la vegada, translúcida, amorfa, totalment reciclable i de gran bellesa, trobem el vidre com a protagonista indiscutible a l’arquitectura, i també convertit en formes utilitàries, incloent-hi productes de luxe com perfums o valuosos vins i licors. És present també en la ciència i la tecnologia. El vidre ens connecta, ja que la fibra òptica va revolucionar les comunicacions. Al mateix temps, el vidre continua sent una matèria idònia per crear art. Un fabulós company de viatge de la humanitat, d’ànima transparent i esperit eteri.
Des de l’ACAV, l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, ens centrem a emfatitzar el valor dels oficis que envolten aquest material, i la riquesa artística resultant d’aquesta unió. El 2022 ha estat proclamat com l’Any Internacional del Vidre per l’ONU, per destacar la importància tecnològica, científica i econòmica del vidre, i ressaltar la contribució d’aquest noble element a la nostra vida.
Des de l’antiguitat, el vidre ens acompanya a la nostra vida quotidiana. Gràcies a la seva naturalesa, resistent i fràgil alhora, i el seu caràcter translúcid, reciclable i de gran bellesa, el trobem com a protagonista en infinitat d’àmbits com ara l’arquitectura, el disseny, la ciència o la tecnologia. Alhora, el vidre és una matèria idònia per crear art. Un fabulós company de viatge, d’ànima transparent i esperit eteri.
Des de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre emfatitzem el valor dels oficis que envolten aquest material, donant visibilitat als seus membres, que treballen el vidre amb excel·lència i riquesa artística.
Aquesta activitat forma part de l’Any Internacional del Vidre declarat per les Nacions Unides.
Inauguració: 6 d’octubre a les 18.30h
On
Centre d’Artesania Catalunya
C/ Banys Nous, 11
08002 Barcelona
Pàgina web
“Reticello”
“Reticello” és una revisió del reticello venecià, amb tècniques de forn tancat. Les línies de color i les bombolles atrapades juguen amb la llum i l’ombra en la decoració d’aquesta peça.
“Atada a ti”
“Atada a ti” va ser realitzada en un moment dur de la meva vida. Com si les meves mans operessin el que la meva ànima sentia, el vidre va prendre forma de cor en flames.
“Mimesi”
Inspiració del natural, el perceptible i l’imperceptible. Als petits éssers de la naturalesa, que el nostre ull sap percebre, mimetisme i observació. Unions, camins, recorreguts, per a mirades pacients.
“Fecundació in vetro”
En aquesta obra explorem una de les formes de creació, “la fecundació”, on dos elements es combinen genèticament entre si per a donar a llum a un nou ens, diferent als anteriors, diferent, millor…
“Plenamar”
El mar com a subconscient, una colossal massa de corrents desconegudes que ens arrosseguen i sobre la qual surem, aferrats a la nostra petita illa de voluntat. Una immensitat amorfa on res és sòlid ni definit, mare d’allò simbòlic i font de l’art. I el vidre, com aigua, amb la seva estructura de líquid, esdevé un petit mar particular on submergir-se i deixar-se retornar a la matriu original, on tot és possible.
“Territoris”
Territoris inusuals quan els límits es perden… Quan som i no som el mateix, quan juguem junts… De vegades, quan el fang i el vidre es troben… Per sempre.
Territoris són obres que neixen d’experiències i recerques, i es guarden com tresors fins que un dia tornen a parlar.
“Translation”
STATEMENT
Tot el que m’agrada del mitjà fotogràfic està en el seu ADN: “La ficció de la realitat”.
Existeix un nou món, una altra realitat dins de cada imatge, un món paral·lel en el qual puc submergir-me, amb el qual dialogo, on trobo camins i vies cap al desconegut, el desconegut que ve i estem gestant. Aquest procés el visc com una cerca de mi mateix, una manera de veure el relatiu de la realitat i així poder transformar-la.
Amb aquest manifest les meves imatges naveguen per conceptes com: vacuïtat/ lloc – no lloc/absència – presència/fàstic/ realitat – ficció/un somni dins d’un altre somni…
“La mujer helada. Empower you”
En llegir un article de RAFAEL J. ÁLVAREZ sobre la violència masclista, la desolació que em va produir em va fer realitzar aquesta obra, que forma part de la col·lecció “La mujer helada”. Aquest treball neix com a crit pels centenars de dones assassinades, maltractades per la seva parella i per una societat que no ens escolta. Com a cuirassa dura com el cristall, però fràgil com cadascuna de nosaltres, amb la qual defensar-nos i empoderar-nos. Està dedicat a totes les dones a la qual els estan robant o els han robat ja la vida, estiguin vives o enterrades.
“Vertebrae”
Les vèrtebres ens sostenen, protegeixen i equilibren. Les vèrtebres asseguren la mobilitat i la sensació en el cos. Les vèrtebres promouen l’absorció i dissipació de xocs mecànics i protegeixen el sistema nerviós central. Vertebrae apareix en el meu procés de creació en un moment en què atravessava una crisi de dolor i moviment. Les vèrtebres m’estaven causant dolor i no podia fer res per a alleugerir-ho.
EL VIDRE apareix llavors per a materialitzar aquest dolor i treure’l del cos. Un exorcisme material del dolor. Un adéu al que et fa sofrir. D’inclinacions i pors.
Adéu.
“Leio my Oma”
En el projecte “Le poids de l’inexistant” del qual aquesta obra forma part, l’artista qüestiona la maternitat i la infertilitat. En fer-ho, explora anomalies físiques i psicològiques, mentre reflexiona sobre la condició femenina i l’obligació d’experimentar la maternitat per ser considerada una dona real i completa.
www.montserratduranmuntadas.com
“Eclipsi”
Diuen que l’espai es pot plegar degut a les forces d’altres astres, per això, quan penso en aquesta peça, penso en un sistema, en un conjunt d’objectes i no en una unitat.
Un costat de la làmpada, amaga sempre l’altre. Observada des d’algun d’aquests costats, la làmpada fa l’efecte d’eclipsi, ocultant una part de si mateixa. Mentre que en un eclipsi solar la lluna s’interposa entre el sol i la terra, a ECLIPSI es crea un metaeclipsi: El propi astre/ objecte/ làmpada es tapa a si mateix segons va rotant o canviant-se el punt de vista, augmentant la intriga del seu sec. De dia les làmpades tenen les seves pròpies ombres, creant un espai de misteri.
“Invisible”
Significat:
Denotatiu: La lluna aquesta sobre un altre vidre i retro-il·luminada des de la base, sembla invisible.
Connotatiu: És una lluna en repòs, quieta, immòbil.
Representa la invisibilitat de la dona, des de l’edat dels metalls.
“La Dolorosa”
Nostra Senyora de la Fibromiàlgia no és verge, ni és santa. El seu patiment no és venerat, ni visibilitzat, ni pres com a model de res. Nostra Senyora de la Fibromiàlgia viu en moltes dones de manera invisible, recorrent un Via Crucis que dura anys. Sentint-se qüestionada per tothom. Fent un peregrinatge inacabable de consultes mèdiques i proves estèrils.
“La Dolorosa” vol visibilitzar la Fibromiàlgia, tan invisible com real, que viu amagada dins de cents de milers de persones, quasi tot dones. La Dolorosa es posa el dolor per corona i empodera la guerrera que la porta, allunyant-la del sentiment de feblesa, manifestant en canvi, la fortalesa, i la llum que d’ella emana, malgrat tot.
“Com ocells”
Companys de Viatge i Tòtems.
Els ocells són protagonistes de moltes “instantànies” en la nostra vida: Els xiscles dels falciots rondant sobre les teulades. La xerrameca dels abellerols que fan nit als pollancres de la font. La cantarella enigmàtica dels oriols, sempre discrets i amants de les figues quan son madures. Les garses saltironejant sobre les teulades, repassant les niuades d’altres ocells sense escrúpols ni malícia.
L’univers simbòlic de les aus és immens: simbolitzen les relacions entre el cel i la terra, la lleugeresa, l’alliberament de la pesantor terrenal, els estats espirituals. El seu llenguatge és el dels déus, d’una puresa primordial, conserven entre nosaltres alguna cosa del cant de la creació.
Un món sense ocells és per nosaltres una de les imatges de l’Infern.
“River reflections”
L’aigua absent. Les qualitats del vidre personifiquen les principals característiques visuals que representen la transparència orgànica de l’aigua.
Com a raigs, com a tolls, borbollant, explosiva i immòbil. De qualsevol manera, l’aigua ens atreu, la necessitem, ens inspira, la sobre utilitzem. Quan ens obnubilen des del cel els recorreguts infinits dels rius que s’entrellacen en la terra i esclaten com a cataractes en caiguda lliure, les ones que onegen la mar, la immensitat de l’oceà, la majestuositat d’una glacera. Ens és indispensable, ens envolta. I paradoxalment, ens oblidem de valorar-la.
Busco realçar la virtut d’aquest element, rememorar la seva bellesa, celebrar el moment quotidià en el qual gaudim i ens nodrim d’ella.