Reportatge fotogràfic de la inauguració de l’exposició col·lectiva El vidre, un viatger en el temps, organitzada per l’Associació Catalana de les Arts del Vidre a la sala d’exposicions d’Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya.
“Reticello” is a revision of Venetian reticello, using closed furnace techniques. Coloured lines and trapped bubbles play with light and shadow in the decoration of this piece.
“Atada a ti” was made in a hard moment of my life. As if my hands operated what my soul felt, the glass took the form of a flaming choir.
Inspiration of the natural, the perceptible and the imperceptible. To the small beings of nature, which our eye knows how to perceive, mimicry and observation. Unions, paths, routes, for patient gazes.
In this work we explore one of the forms of creation, “fertilisation”, where two elements combine genetically with each other to give birth to a new entity, different from the previous ones, different, better…
The sea as subconscious, a colossal mass of unknown currents that drag us and on which we float, clinging to our small island of will. An amorphous immensity where nothing is solid or defined, mother of the symbolic and source of art. And the glass, like water, with its liquid structure, becomes a small particular sea where to submerge and let oneself be returned to the original matrix, where everything is possible.
Unusual territories when boundaries are lost… When we are and are not the same, when we play together… Sometimes, when mud and glass meet… Forever and ever.
Territories are works that are born from experiences and research, and are kept as treasures until one day they speak again.
STATEMENT
Everything I like about the photographic medium is in its DNA: “The fiction of reality”.
There is a new world, another reality within each image, a parallel world in which I can immerse myself, with which I dialogue, where I find paths and ways towards the unknown, the unknown that is coming and that we are gestating. I experience this process as a search for myself, a way of seeing the relative of reality and thus being able to transform it.
With this manifesto my images navigate through concepts such as: emptiness/place – non-place/absence – presence/disgust/ reality – fiction/ a dream inside another dream…
When I read an article by RAFAEL J. ÁLVAREZ about male violence, the desolation it caused me made me create this work, which is part of the collection “La mujer helada” (The frozen woman). This work was born as a cry for the hundreds of murdered women, mistreated by their partners and by a society that does not listen to us. As a shield as hard as glass, but as fragile as each one of us, with which to defend and empower ourselves. It is dedicated to all women whose lives are being stolen or have already been stolen, whether they are alive or buried.
The vertebrae support, protect and balance us. Vertebrae ensure mobility and sensation in the body. Vertebrae promote the absorption and dissipation of mechanical shocks and protect the central nervous system. Vertebrae appeared in my creative process at a time when I was going through a crisis of pain and movement. The vertebrae were causing me pain and I could do nothing to alleviate it.
GLASS appears then to materialize this pain and take it out of the body. A material exorcism of the pain. A goodbye to the one who makes you suffer. Of inclinations and fears.
Farewell.
In the project “Le poids del inexistant” of which this work is a part, the artist questions motherhood and infertility. In doing so, she explores physical and psychological anomalies, while reflecting on the female condition and the obligation to experience motherhood in order to be considered a real and complete woman.
www.montserratduranmuntadas.com
They say that space can fold due to the forces of other stars, so when I think of this piece, I think of a system, a set of objects, not a unit.
One side of the lamp always hides the other. Observed from one of these sides, the lamp gives the impression of an eclipse, hiding a part of itself. While in a solar eclipse the moon comes between the sun and the earth, in ECLIPSE a metaeclipsi is created: The star/object/lamp itself covers itself as it burrows or changes its point of view, increasing the intrigue of its dryness. By day the lamps have their own shadows, creating a space of mystery.
Meaning:
Denotative: The moon is on another glass and backlit from the base, it seems invisible.
Connotative: It is a moon at rest, still, motionless.
It represents the invisibility of the woman, since the age of metals.
Our Lady of Fibromyalgia is not a virgin, nor is she a saint. Her suffering is neither venerated, nor made visible, nor imprisoned as a model of anything. Our Lady of Fibromyalgia lives in many women invisibly, going through a Via Crucis that lasts for years. Feeling questioned by everyone. Making an endless pilgrimage of medical consultations and sterile tests.
“La Dolorosa” wants to make Fibromyalgia visible, as invisible as it is real, that lives hidden inside hundreds of thousands of people, almost all of them women. La Dolorosa puts pain as a crown and empowers the woman warrior that she carries inside, distancing her from the feeling of weakness, showing instead the strength and the light that emanates from her, in spite of everything.
Travel Companions and Totems.
Birds are the protagonists of many “snapshots” in our lives: The screeching of the swifts hovering over the rooftops. The chatter of the bee-eaters that make night at the poplars by the fountain. The enigmatic chirping of the oriols, always discreet and lovers of figs when I dream of ripe figs. The herons leaping over the roofs, going over the nests of other birds without scruples or malice.
The symbolic universe of birds is immense: they symbolise the relationship between heaven and earth, lightness, liberation from earthly heaviness, spiritual states. Their language is that of the gods, of a primordial purity, they preserve among us something of the song of creation.
A world without birds is for us one of the images of Hell.
The absent water. The qualities of the glass embody the main visual characteristics that represent the organic transparency of water.
Like rays, like puddles, bubbling, explosive and immobile. Either way, water attracts us, we need it, it inspires us, we overuse it. When we are dazzled from the sky by the infinite courses of rivers that intertwine on the earth and burst like waterfalls in free fall, the waves that ripple the sea, the immensity of the ocean, the majesty of a glacier. It is indispensable, it surrounds us. And paradoxically, we forget to value it.
I seek to enhance the virtue of this element, to recall its beauty, to celebrate the daily moment in which we enjoy and nourish ourselves with it.
“Reticello” es una revisión del reticello veneciano, con técnicas de horno cerrado. Las líneas de color y las burbujas atrapadas juegan con la luz y la sombra en la decoración de esta pieza.
“Atada a ti” fue realizada en un momento duro de mi vida. Como si mis manos operaran lo que mi alma sentía, el vidrio tomó forma de corazón en llamas.
Inspiración de lo natural, lo perceptible y lo imperceptible. A los pequeños seres de la naturaleza, que nuestro ojo sabe percibir, mimetismo y observación. Uniones, caminos, recorridos, para miradas pacientes.
En esta obra exploramos una de las formas de creación, “la fecundación”, donde dos elementos se combinan genéticamente entre sí para dar a luz a un nuevo ente, diferente a los anteriores, diferente, mejor.
El mar como subconsciente, una colosal masa de corrientes desconocidas que nos arrastran y sobre la cual flotamos, aferrados en nuestra pequeña isla de voluntad. Una inmensidad amorfa donde nada es sólido ni definido, madre de aquello simbólico y fuente del arte. Y el vidrio, como agua, con su estructura de líquido, acontece un pequeño mar particular donde sumergirse y dejarse devolver a la matriz original, donde todo es posible.
Territorios inusuales cuando los límites se pierden… Cuando somos y no somos lo mismo, cuando jugamos juntos… A veces, cuando el barro y el vidrio se encuentran… Para siempre jamás.
Territorios son obras que nacen de experiencias e investigaciones, y se guardan como tesoros hasta que un día vuelven a hablar.
STATEMENT
Todo lo que me gusta del medio fotográfico está en su ADN: “La ficción de la realidad”.
Existe un nuevo mundo, otra realidad dentro de cada imagen, un mundo paralelo en el cual puedo sumergirme, con el que dialogo, donde encuentro caminos y vías hacia el desconocido, lo desconocido que viene y estamos gestando. Este proceso lo vivo como una búsqueda de mí mismo, una manera de ver lo relativo de la realidad y así poder transformarla.
Con este manifiesto mis imágenes navegan por conceptos como: vacuidad/ lugar – no lugar/ausencia – presencia/asco/realidad – ficción/un sueño dentro de otro sueño…
Al leer un artículo de RAFAEL J. ÁLVAREZ sobre la violencia machista, la desolación que me produjo me hizo realizar esta obra, que forma parte de la colección “La mujer helada”. Este trabajo nace como grito por los centenares de mujeres asesinadas, maltratadas por su pareja y por una sociedad que no nos escucha. Como coraza dura como el cristal, pero frágil como cada una de nosotros, con la cual defendernos y empoderarnos. Está dedicado a todas las mujeres a las cuales les están robando o les han robado ya la vida, estén vivas o enterradas.
Las vértebras nos sostienen, protegen y equilibran. Las vértebras aseguran la movilidad y la sensación en el cuerpo. Las vértebras promueven la absorción y disipación de choques mecánicos y protegen el sistema nervioso central. Vertebrae aparece en mi proceso de creación en un momento en el que atravesaba una crisis de dolor y movimiento. Las vértebras me estaban causando dolor y no podía hacer nada para aligerarlo.
EL VIDRIO aparece entonces para materializar este dolor y sacarlo del cuerpo. Un exorcismo material del dolor. Un adiós a lo que te hace sufrir. De apegos y miedos.
En el proyecto “Le poids del inexistant” del cual esta obra forma parte, la artista cuestiona la maternidad y la infertilidad. Al hacerlo, explora anomalías físicas y psicológicas, mientras reflexiona sobre la condición femenina y la obligación de experimentar la maternidad para ser considerada una mujer real y completa.
www.montserratduranmuntadas.com
Dicen que el espacio se puede plegar debido a las fuerzas de otros astros, por eso, cuando pienso en esta pieza, pienso en un sistema, en un conjunto de objetos y no en una unidad.
Un lado de la lámpara, esconde siempre el otro.Observada desde cualquier lado, la lámpara hace el efecto de un eclipse ocultando una parte de sí misma. En un eclipse solar, la luna se interpone entre el sol y la tierra, en las Eclipsis, en cambio, se crea un meta eclipse: el propio astro/objeto/lámpara se tapa a sí mismo según va rotando o cambiándose el punto de vista, aumentando la intriga o curiosidad por su pliego. De día las lámparas tienen sus propias sombras, creando un espacio de misterio.
Significado:
Denotativo: La luna está sobre otro vidrio y retro-iluminada desde la base, parece invisible.
Connotativo: Es una luna en reposo, quieta, inmóvil.
Representa la invisibilidad de la mujer, desde la edad de los metales.
Nuestra Señora de la Fibromialgia no es virgen, ni es santa. Su sufrimiento no es venerado, ni visibilizado, ni tomado como modelo de nada. Nuestra Señora de la Fibromialgia vive en muchas mujeres de manera invisible, recorriendo un Via Crucis que dura años. Sintiéndose cuestionada por todo el mundo. Haciendo un peregrinaje inacabable de consultas médicas y pruebas estériles.
“La Dolorosa” quiere visibilizar la Fibromialgia, tan invisible como real, que vive escondida dentro de cientos de miles de personas, casi todo mujeres. La Dolorosa se pone el dolor por corona y empodera a la guerrera que la lleva, alejándose del sentimiento de debilidad, manifestando en cambio, la fortaleza, y la luz que de ella emana, a pesar de todo.
Compañeros de Viaje y Tótems.
Los pájaros son protagonistas de muchas “instantáneas” en nuestra vida: Los chillidos de los vencejos rondando sobre los tejados. El parloteo de los abejarucos que hacen noche en los chopos de la fuente. La cantinela enigmática de las oropéndolas, siempre discretas y amantes de los higos cuando son maduros. Las garzas dando saltitos sobre los tejados, repasando las nidadas de otros pájaros sin escrúpulos ni malicia.
El universo simbólico de las aves es inmenso: simbolizan las relaciones entre el cielo y la tierra, la ligereza, la liberación del peso terrenal, los estados espirituales. Su lenguaje es el de los dioses, de una pureza primordial, conservan entre nosotros algo del canto de la creación.
El agua ausente. Las calidades del vidrio personifican las principales características visuales que representan la transparencia orgánica del agua.
Como rayos, como charcos, burbujeando, explosiva e inmóvil. De cualquier manera, el agua nos atrae, la necesitamos, nos inspira, la sobre utilizamos. Cuando nos obnubilan desde el cielo los recorridos infinitos de los ríos que se entrelazan en la tierra y estallan como cataratas en caída libre, las olas que ondean el mar, la inmensidad del océano, la majestuosidad de un glaciar. Nos es indispensable, nos rodea. Y paradójicamente, nos olvidamos de valorarla.
Busco realzar la virtud de este elemento, rememorar su belleza, celebrar el momento cotidiano en el cual disfrutamos y nos nutrimos de ella.
Del 6 d’octubre al 20 de novembre, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del vidre, l’ACAV, amb la col·laboració del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), presenta l’exposició “El vidre, un viatger en el temps”, una selecció de peces contemporànies que posa en valor la riquesa i la versatilitat d’aquest ofici artesà. La inauguració tindrà lloc el dijous dia 6 d’octubre, a les 18.30, al centre Artesania Catalunya (C/ Banys nous nº 11, Barcelona).
Participen en la mostra:
Susana Aparicio, Daniel Orquín i Bianca Rebagliati (40 plumas), Agustina Ros, Cristine Baena, Esperanza Pascual, Juan López, Marta de Paz, Montserrat Duran Muntadas, Núria Torrente, Pilar Aldana-Méndez, Pròsper Riba, Joaquim Falcó i Txell Tembleque, Tiziana Chiara, Marta Masgoret, Andrés Belloví i Patrícia Naranjo (Agapurni).
EL VIDRE, UN VIATGER EN EL TEMPS
El vidre porta acompanyant la nostra vida quotidiana des de l’antiguitat. Ha estat considerat un material noble, i en determinades èpoques, quasi un producte de l’alquímia. Avui en dia està present en infinitat d’àmbits i té tota mena d’aplicacions. Gràcies a la seva naturalesa, resistent i fràgil a la vegada, translúcida, amorfa, totalment reciclable i de gran bellesa, trobem el vidre com a protagonista indiscutible a l’arquitectura, i també convertit en formes utilitàries, incloent-hi productes de luxe com perfums o valuosos vins i licors. És present també en la ciència i la tecnologia. El vidre ens connecta, ja que la fibra òptica va revolucionar les comunicacions. Al mateix temps, el vidre continua sent una matèria idònia per crear art. Un fabulós company de viatge de la humanitat, d’ànima transparent i esperit eteri.
Des de l’ACAV, l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, ens centrem a emfatitzar el valor dels oficis que envolten aquest material, i la riquesa artística resultant d’aquesta unió. El 2022 ha estat proclamat com l’Any Internacional del Vidre per l’ONU, per destacar la importància tecnològica, científica i econòmica del vidre, i ressaltar la contribució d’aquest noble element a la nostra vida.
Des de l’antiguitat, el vidre ens acompanya a la nostra vida quotidiana. Gràcies a la seva naturalesa, resistent i fràgil alhora, i el seu caràcter translúcid, reciclable i de gran bellesa, el trobem com a protagonista en infinitat d’àmbits com ara l’arquitectura, el disseny, la ciència o la tecnologia. Alhora, el vidre és una matèria idònia per crear art. Un fabulós company de viatge, d’ànima transparent i esperit eteri.
Des de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre emfatitzem el valor dels oficis que envolten aquest material, donant visibilitat als seus membres, que treballen el vidre amb excel·lència i riquesa artística.
Aquesta activitat forma part de l’Any Internacional del Vidre declarat per les Nacions Unides.
Inauguració: 6 d’octubre a les 18.30h
On
Centre d’Artesania Catalunya
C/ Banys Nous, 11
08002 Barcelona
Pàgina web
“Reticello” és una revisió del reticello venecià, amb tècniques de forn tancat. Les línies de color i les bombolles atrapades juguen amb la llum i l’ombra en la decoració d’aquesta peça.
“Atada a ti” va ser realitzada en un moment dur de la meva vida. Com si les meves mans operessin el que la meva ànima sentia, el vidre va prendre forma de cor en flames.
Inspiració del natural, el perceptible i l’imperceptible. Als petits éssers de la naturalesa, que el nostre ull sap percebre, mimetisme i observació. Unions, camins, recorreguts, per a mirades pacients.
En aquesta obra explorem una de les formes de creació, “la fecundació”, on dos elements es combinen genèticament entre si per a donar a llum a un nou ens, diferent als anteriors, diferent, millor…
El mar com a subconscient, una colossal massa de corrents desconegudes que ens arrosseguen i sobre la qual surem, aferrats a la nostra petita illa de voluntat. Una immensitat amorfa on res és sòlid ni definit, mare d’allò simbòlic i font de l’art. I el vidre, com aigua, amb la seva estructura de líquid, esdevé un petit mar particular on submergir-se i deixar-se retornar a la matriu original, on tot és possible.
Territoris inusuals quan els límits es perden… Quan som i no som el mateix, quan juguem junts… De vegades, quan el fang i el vidre es troben… Per sempre.
Territoris són obres que neixen d’experiències i recerques, i es guarden com tresors fins que un dia tornen a parlar.
STATEMENT
Tot el que m’agrada del mitjà fotogràfic està en el seu ADN: “La ficció de la realitat”.
Existeix un nou món, una altra realitat dins de cada imatge, un món paral·lel en el qual puc submergir-me, amb el qual dialogo, on trobo camins i vies cap al desconegut, el desconegut que ve i estem gestant. Aquest procés el visc com una cerca de mi mateix, una manera de veure el relatiu de la realitat i així poder transformar-la.
Amb aquest manifest les meves imatges naveguen per conceptes com: vacuïtat/ lloc – no lloc/absència – presència/fàstic/ realitat – ficció/un somni dins d’un altre somni…
En llegir un article de RAFAEL J. ÁLVAREZ sobre la violència masclista, la desolació que em va produir em va fer realitzar aquesta obra, que forma part de la col·lecció “La mujer helada”. Aquest treball neix com a crit pels centenars de dones assassinades, maltractades per la seva parella i per una societat que no ens escolta. Com a cuirassa dura com el cristall, però fràgil com cadascuna de nosaltres, amb la qual defensar-nos i empoderar-nos. Està dedicat a totes les dones a la qual els estan robant o els han robat ja la vida, estiguin vives o enterrades.
Les vèrtebres ens sostenen, protegeixen i equilibren. Les vèrtebres asseguren la mobilitat i la sensació en el cos. Les vèrtebres promouen l’absorció i dissipació de xocs mecànics i protegeixen el sistema nerviós central. Vertebrae apareix en el meu procés de creació en un moment en què atravessava una crisi de dolor i moviment. Les vèrtebres m’estaven causant dolor i no podia fer res per a alleugerir-ho.
EL VIDRE apareix llavors per a materialitzar aquest dolor i treure’l del cos. Un exorcisme material del dolor. Un adéu al que et fa sofrir. D’inclinacions i pors.
Adéu.
En el projecte “Le poids de l’inexistant” del qual aquesta obra forma part, l’artista qüestiona la maternitat i la infertilitat. En fer-ho, explora anomalies físiques i psicològiques, mentre reflexiona sobre la condició femenina i l’obligació d’experimentar la maternitat per ser considerada una dona real i completa.
www.montserratduranmuntadas.com
Diuen que l’espai es pot plegar degut a les forces d’altres astres, per això, quan penso en aquesta peça, penso en un sistema, en un conjunt d’objectes i no en una unitat.
Un costat de la làmpada, amaga sempre l’altre. Observada des d’algun d’aquests costats, la làmpada fa l’efecte d’eclipsi, ocultant una part de si mateixa. Mentre que en un eclipsi solar la lluna s’interposa entre el sol i la terra, a ECLIPSI es crea un metaeclipsi: El propi astre/ objecte/ làmpada es tapa a si mateix segons va rotant o canviant-se el punt de vista, augmentant la intriga del seu sec. De dia les làmpades tenen les seves pròpies ombres, creant un espai de misteri.
Significat:
Denotatiu: La lluna aquesta sobre un altre vidre i retro-il·luminada des de la base, sembla invisible.
Connotatiu: És una lluna en repòs, quieta, immòbil.
Representa la invisibilitat de la dona, des de l’edat dels metalls.
Nostra Senyora de la Fibromiàlgia no és verge, ni és santa. El seu patiment no és venerat, ni visibilitzat, ni pres com a model de res. Nostra Senyora de la Fibromiàlgia viu en moltes dones de manera invisible, recorrent un Via Crucis que dura anys. Sentint-se qüestionada per tothom. Fent un peregrinatge inacabable de consultes mèdiques i proves estèrils.
“La Dolorosa” vol visibilitzar la Fibromiàlgia, tan invisible com real, que viu amagada dins de cents de milers de persones, quasi tot dones. La Dolorosa es posa el dolor per corona i empodera la guerrera que la porta, allunyant-la del sentiment de feblesa, manifestant en canvi, la fortalesa, i la llum que d’ella emana, malgrat tot.
Companys de Viatge i Tòtems.
Els ocells són protagonistes de moltes “instantànies” en la nostra vida: Els xiscles dels falciots rondant sobre les teulades. La xerrameca dels abellerols que fan nit als pollancres de la font. La cantarella enigmàtica dels oriols, sempre discrets i amants de les figues quan son madures. Les garses saltironejant sobre les teulades, repassant les niuades d’altres ocells sense escrúpols ni malícia.
L’univers simbòlic de les aus és immens: simbolitzen les relacions entre el cel i la terra, la lleugeresa, l’alliberament de la pesantor terrenal, els estats espirituals. El seu llenguatge és el dels déus, d’una puresa primordial, conserven entre nosaltres alguna cosa del cant de la creació.
Un món sense ocells és per nosaltres una de les imatges de l’Infern.
L’aigua absent. Les qualitats del vidre personifiquen les principals característiques visuals que representen la transparència orgànica de l’aigua.
Com a raigs, com a tolls, borbollant, explosiva i immòbil. De qualsevol manera, l’aigua ens atreu, la necessitem, ens inspira, la sobre utilitzem. Quan ens obnubilen des del cel els recorreguts infinits dels rius que s’entrellacen en la terra i esclaten com a cataractes en caiguda lliure, les ones que onegen la mar, la immensitat de l’oceà, la majestuositat d’una glacera. Ens és indispensable, ens envolta. I paradoxalment, ens oblidem de valorar-la.
Busco realçar la virtut d’aquest element, rememorar la seva bellesa, celebrar el moment quotidià en el qual gaudim i ens nodrim d’ella.
Artesania Catalunya-CCAM de la Generalitat de Catalunya acoge la muestra temporal “Artistas de Argentina en el Año Internacional del Vidrio” comisariada por IVIS Gallery, la exposición presenta una selección de artistas que trabajan el vidrio de formas muy diversas.
Están presentes en esta muestra: Andrea Da Ponte, Claudia Golzman, Ana Laura Quintana, Silvia Holzkan, Sofía Villamarin, Agustina Ros, Cecilia Nuñez, Marisa Berrone, Eduardo Nieto, Cecilia López Bravo, Julieta Cajal y Celina Re + Juan López.
En la exposición se puede descubrir cómo el vidrio puede ser un material que permite ser trabajado en tan diversas técnicas para idear y producir objetos, esculturas, joyería y utilitarios. Estos productos elaborados de forma manual han incorporado también una reflexión en clave de diseño y dan cuenta que las fronteras entre la artesanía, el arte y el diseño se están desdibujando cada vez más.
Se podrá visitar hasta el 7 de agosto en el escaparate del Centre d’Artesania Catalunya (Banys Nous, 11) Barcelona.
Con el apoyo de Empremtes de Catalunya y la ACAV.
