Xerrada de la Silvia Levenson

Xerrada de la Silvia Levenson

Aquest dimecres 22 de març a les 12 hores 👉 Xerrada amb l’artista Silvia Levenson a la Sala d’Actes de l’Escola Massana.

A l’exposició “Me siento un poco rara”, la #SílviaLevenson proposa un diàleg entre peces de vidre realitzades en dos moments històrics diferents. Per una banda, les peces que actualment formen el fons de l’Escola Massana i que van ser fetes per alumnes i professors des del 1927 al 1950 i per l’altra les que van fer els alumnes en els tallers que ella va dirigir a l’Escola Massana del 20 d’abril al 6 de maig del 2022.

XERRADA SILVIA LEVENSON

📆 22.3.23 a les 12 hores

📍Sala d’Actes de l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny de Barcelona

Pròsper Riba a BTV

Pròsper Riba a BTV

El Pròsper Riba fa set anys que es dedica a l’ofici de bufar vidre. Tot i això: “No és fins als 10 anys que et consideren un mestre artesà“. Una distinció que segons ha explicat a ‘Plaça Tísner‘ no li treu la son, ja que assegura que quan l’assoleixi, seguirà sent un “mestre aprenent“. Riba té ben clar que la dita de “bufar i fer ampolles” és del tot falsa.

De moment, Riba ha recuperat una tècnica mil·lenària i, a més de crear objectes funcionals, ha incorporat una vessant més artística. De fet, ell es considera artesà, però també artista i dissenyador. I assegura que en la creació lliure és on hi ha més satisfacció. Un recorregut que li ha permès ser un dels guanyadors dels Premis Nacionals d’Artesania 2022.

Actualment, podem veure l’obra de Pròsper Riba a l’exposició “Miralls en desconfiguració”, a l’Escola Massana, i a la mostra col·lectiva “Atrapar la llum. Mirades al vidre català contemporani”, al Museu de Sitges.

Anys de formació

Riba estudiava un cicle de modelisme industrial a la Massana i planejava crear una instal·lació lumínica com a projecte de final de cicle. Va ser en el procés de materialitzar la idea quan es va topar amb el vidre. El resultat d’aquest projecte: la làmpada Matriu. Es va convertir en el punt de partida d’una fèrtil exploració del món del vidre bufat.

Primer es va formar amb el Matteo Gonet a Suïssa, per recomanació de Guillem Ferran, el seu tutor a la Massana. També, i de forma molt especial, a l’escola del vidre de Zwiesel i a Bild-Werk, a Alemanya, bressol de l’art contemporani en vidre. Més tard, va estar als Estats Units, Bèlgica, Àustria i França. 

L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’

https://beteve.cat/placa-tisner/prosper-riba-bufar-fer-ampolles-no-facil/

Entre cañas y fritas

Entre cañas y fritas

El próximo jueves 9 de marzo, a las 19:30, y con motivo del Día Internacional de la Mujer, ACAV organiza una charla Zoom. Las conductoras serán nuestras socias Marta Blanco y Esperanza Pascual. Queremos que sea una charla “after work”, un “debate” distendido con una cervecita, un poleo menta o lo que queráis, como si hubiéramos quedado para tomar algo en una terracita (y no hiciera este frío). Os copio a continuación un texto que ha escrito Marta Blanco (Equiliqua) como anticipo de lo que queremos tratar el jueves. Al final del mail encontraréis el enlace del ZOOM. Creemos que puede ser enriquecedor que hablemos sobre ello. Recuerdo que se generó un poco de debate en el grupo de whatsapp alrededor del Congreso de Mujeres en el Vidrio y creo que es un tema en el que profundizar, no por debatir de manera estéril, sino para entender nuestros diferentes puntos de vista y diferentes sensibilidades.

Que vivimos en una sociedad llena de desigualdades, es obvio. Que hemos nacido y nos hemos desarrollado en un mundo gobernado mayoritariamente por hombres, también es una obviedad, y un dato irrefutable imposible de desligar del resto, porque obviamente influye en nuestras vidas, en cómo nos comportamos, individual y colectivamente, cómo siembra prejuicios, y genera privilegios a las suyas, su gente, personas que pululan alrededor ayudando a mantener dicho modelo de organización social.

Por eso el feminismo nos necesita a todas, todas las personas, porque de la misma manera que se necesitan hombres y mujeres para perpetuar el machismo, también se necesita a ambas para caminar hacia la igualdad, que es justo lo que persigue el feminismo.

Eso es lo que -obviamente- quiere cambiar el feminismo, porque el feminismo busca la igualdad, corrigiendo y acabando con las desigualdades que nos atraviesan, todas y cada una de ellas, que son muchas y las sufrimos la mayoría, de clase, raza, procedencia, sexo, edad, físico, orientación sexual…

Hay personas en esta asociación de todas las edades, de todos los sexos (¿géneros?), de varias procedencias y razas; personas altas, bajas, flacas y gordas, rubias y morenas… En definitiva, diversas y preciosas todas ellas, porque lo realmente bonito, está dentro.

Y de eso vamos a charlar en este “cañas y fritas”, con doble sentido para las que suscriben, para contarnos entre nosotras vivencias de desigualdades vividas, por qué las recordamos, por qué nos dolieron… Nos preguntaremos, algunas contestarán, a lo mejor otras no son capaces, hay situaciones que necesitan mucho tiempo para sanar. También hablaremos de esto, qué podemos hacer para sanarlas, no repetirlas, que sucedan de una manera más amable para todas, para comunicarnos, para cuidarnos, para querernos. Somos una comunidad, debemos cuidarnos.

Os esperamos!

Topic: Entre cañas y fritas
Time: Mar 9, 2023 07:30 PM Madrid

Join Zoom Meeting
https://us02web.zoom.us/j/82643767517?pwd=eE14eTkwa1VzZ2M4K1c1Y3Nod21Zdz09

Meeting ID: 826 4376 7517
Passcode: 457568

——————————————-

Bon dia!!

Dijous 9 de març, a les 19.30, i amb motiu del Dia Internacional de la Dona, ACAV organitza una xerrada Zoom. Les conductores seran les nostres sòcies Marta Blanco i Esperanza Pascual. Volem que sigui una xerrada “after work”, un “debat” distès, amb una cerveseta, un poleo menta o el que vulgueu, com si haguéssim quedat per prendre alguna cosa a una terrasseta (i no fes aquest fred). Us copio a continuació un text que ha escrit la Marta Blanco (Equiliqua) com a avançament del que volem tractar el dijous. Al final del mail trobareu l’enllaç del ZOOM. Creiem que pot ser enriquidor que parlem sobre això. Recordo que es va generar una mica de debat en el grup de whatsapp al voltant del Congrés de Dones en el Vidre i crec que és un tema en el qual aprofundir, no per debatre de manera estèril, sinó per a entendre els nostres diferents punts de vista i diferents sensibilitats.

Que vivim en una societat plena de desigualtats, és obvi. Que hem nascut i ens hem desenvolupat en un món governat majoritàriament per homes, també és una obvietat, i una dada irrefutable impossible de deslligar de la resta, perquè òbviament influeix en les nostres vides, en com ens comportem, individual i col·lectivament, com sembra prejudicis, i genera privilegis a les seves, la seva gent, persones que pul·lulen voltant ajudant a mantenir aquest model d’organització social.

Per això el feminisme ens necessita a totes, totes les persones, perquè de la mateixa manera que es necessiten homes i dones per a perpetuar el masclisme, també es necessita a totes dues per a caminar cap a la igualtat, que és just el que persegueix el feminisme.

Això és el que -òbviament- vol canviar el feminisme, perquè el feminisme busca la igualtat, corregint i acabant amb les desigualtats que ens travessen, totes i cadascuna d’elles, que són moltes i les sofrim la majoria, de classe, raça, procedència, sexe, edat, físic, orientació sexual…

Hi ha persones en aquesta associació de totes les edats, de tots els sexes (gèneres?), de diverses procedències i races; persones altes, baixes, flaques i grosses, rosses i brunes… En definitiva, diverses i precioses totes elles, perquè el realment bonic, està dins.

I d’això xerrarem en aquest “canyes i fregides”, amb doble sentit per a les quals subscriuen, per a explicar-nos entre nosaltres vivències de desigualtats viscudes, per què les recordem, per què ens van fer mal… Ens preguntarem, algunes contestaran, potser unes altres no són capaces, hi ha situacions que necessiten molt temps per a sanar. També parlarem d’això, què podem fer per a sanar-les, no repetir-les, que succeeixin d’una manera més amable per a totes, per a comunicar-nos, per a cuidar-nos, per a voler-nos. Som una comunitat, hem de cuidar-nos.

Us esperem!